1.5. ELS SISTEMES ECONÒMICS:

Capitalista o d’economia de mercat: l’Estat, que té una intervenció econòmica molt limitada
Socialista o d’economia centralitzada: dirigeix totes les activitats econòmiques.

Se caracteritzen:

Capitalista:

·        Protagonisme del lliure mercat (pots vendre el que vulgues)

·        La propietat privada dels mitjans de producció (no pertanyen a l’estat)

·        L’obtenció del màxim benefici en l’activitat econòmica (molt rendiment)

Socialista:

·        Propietat estatal dels mitjans de producció (pertanyen a l’estat)

·        Planificació de l’activitat econòmica (planifiquen el seu rendiment)

·        Propietat privada reduïda (tot públic)

Actualment, el sistema socialista està en crisis, i molts d’aquets països s’han passat al capitalista, tret d’alguns, com per exemple Cuba, Vietnam, Xina i Corea del Nord.

INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS:

PIB (producte interior brut): béns i serveis produïts en un país durant un temps determinat, conté totes les activitats. Per calcular el nivell de vida, s’utilitza el PIB per habitant.

PNB (producte nacional brut): béns i serveis produïts per un país, dels quals es resta la part generada pels estrangers. Indica, el valor de la producció obtinguda amb factors productius del país.

Calculen el PIB i el PNB per saber la diferència de preus entre dos productes de diferent país. Els indicadors socials, ens permeten saber el nivell de riques o pobresa d’una país. I l’IDH, sobte amb l’esperança de vida en néixer, el grau d’instrucció i el nivell de renda de la població.

1.4.EL MERCAT LABORAL I L’ATUR

Treball: motor fonamental de l’economia, ja que no es pot produir béns sense el treball humà.

EL MERCAT LABORAL:

Un mercat assalariat es una de les característiques del sistema capitalista.

El mercat laboral, està constituït per l’oferta i la demanda de treball. La demanda per les empreses, i l’oferta pels treballadors.

DRETS I DEURES DELS TREBALLADORS:

Legislació laboral: és el que recull els drets I deures del treballadors.

Drets:

·        Ocupació efectiva (ocupació correcta del lloc de treball)

·        Lliure elecció de professió o ofici

·        Promoció en la feina (no patir discriminacions a l’hora de buscar-la)

·        Adequada seguretat i higiene

·        Percebre puntualment el salari

Deures:

·        Complir les obligacions del lloc on treballes

·        Respectar les mesures de seguretat i higiene

·        Fer el que l’empresa et mani

·        Contribuir en la millora de l’empresa

Els drets dels treballadors són defensats pels sindicats, que fan negociacions col·lectives.

L’ATUR:

Avui dia, hi ha un gran atur en la societat. Afecta:

·        Joves sense experiència personal

·        Dones i persones més grans de 45 anys

·        Alhora de trobar feina, gent amb poc formació acadèmica o professional

Ho podem saber, mesurant la taxa d’atur.

TIPUS D’ATUR:

·        Friccional; persones que canvien de feina

·        Estacional; quan només generen activitat en una època de l’any

·        Estructural; l’atur més greu, el que no podem superar amb l’economia

·        Cíclic; quan no hi ha diners

1.3. LES EMPRESES

TIPUS D’EMPRESES

L’empresa és l’entitat encarregada de produir els béns i serveis que consumim.

• Individual: el propietari és una sola persona, controla i rep els beneficis.
• col·lectiva: iniciativa d’un grup de socis, comparteixen propietat proporcionalment al capital invertit.
• societat anònima (SA): capital dividit en accions. Els socis disposen de + o - accions  en funcio al capital aporta. Poden ser venudes i comprades, i cotitzar en borsa, si es molt gran. La posicio del socis varia. La responsabilitat dels deutes és el capital proporcionat.
• societat limitada (SL): restriccions del nombre de socis i capital màxim destinat a fundar-la. Capital format per aportacions dels socis i dividit en participacions. No poden ser venudes lliurement. Responsabilitat dels socis es el capital aportat a l’empresa.
• cooperativa: els socis són usuaris i participen en concicions de beneficis i pèrdues. La finalitat principal és satisfer necessitats comunes dels associats i donar impuls a la activitat econòmica. El capital vatia en funció del nombre de socis.

Les empreses que depenen de l’Administració: són empreses públiques. Es dediquesn a serveis bàsics o sectors energia i comunicacion. Les empreses mixtes disposen de capital públic i privat.

LES EMPRESES MULTINACIONALS:

Les empreses multinacionals són grans corporacions que superen els límits d’un estat i tenen seus repartides per tot el món.

Aquestes, disposen de gran capital i duen a terme inversions en investigació, tecnologia i publicitat. A més, la majoria d’aquestes empreses, pertanyen a les capitals del països més desenvolupats, Estats Units i Japó per exemple.

La seu d’una empresa, s’acostuma a trobar en el lloc on es va fundar, i allà hi ha els sectors més importants de l’empresa. En canvi, les fàbriques es situen en llocs diversos, segons la facilitat que tenen d’aconseguir les grans matèries i els grans mercats. Per tant, moltes multinacionals situen les seves empreses en països poc desenvolupats, així la mà d’obra i els impostos són més baixos.

Les empreses multinacionals, solen concentrar-se en un sector específic, així el controlen millor a escala mundial, i per tant, disposen d’un gran poder econòmic.

CONSUMIDORS I USUARIS:

Béns de consum: el que produeixen el sector primari i secundari, com aliments i productes manufacturats. Per tant, nosaltres som, consumidors potencials.

Serveis: en canvi, el que ofereix el sector terciari, com béns immaterials per exemple. Nosaltres per tant, en som usuaris.

1.2. POBLACIÓ ACTIVA I SECTORS ECONÒMICS

POBLACIÓ ACTIVA

La població activa treballa i exerceix una activitat remunerada (població ocupada), i la que està en disposició d’incorporar-se al món del treball i busca feina (població aturada).

La població no activa engloba tots aquells que no duen a terme un treball remunerat i que o bé no estan en condicions de fer-ho o no pretenen fer-ho en un moment determinat. La població no activa inclou: mainada, joves en edat laboral que estudien, mestresses de casa, jubilats, persones que tenen problemes de salut i els qui viuen de renda.

ELS SECTORS ECONÒMICS

La població activa es divideix en tres sectors:

• Sector primari. Activitats econòmiques relacionades amb l’extracció de béns i recursos del medi físic (agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca i mineria).
• Sector secundari. Activitats econòmiques dedicades a la transformació de primeres matèries en productes manufacturats. Comprèn l’artesania, la producció d’energia i la construcció. L’activitat més important és la indústria.
• Sector terciari. Activitats econòmiques relacionades amb els serveis que no produeixen béns o objectes visibles, sinó serveis (comerç, finances, hostaleria...).

SECTORS ECONÒMICS I DESENVOLUPAMENT

Generalment, als països desenvolupats la població activa agrària es escassa, mentre que el sector secundari i, sobretot, el terciari ocupen la major part de la població. En aquests països l’agricultura es caracteritza pel fet de tenir alta tecnologia, cosa que emet uns rendiments elevats. Així, amb poca població agrària es poden produir els aliments necessaris. Ademés, la indústria també ha introduït noves tecnologies (com la robòtica i la informàtica), la qual cosa fa que no es necessitin tants treballadors. Per contra, una millora del nivell de vida ha contribuït a l’augment del sector terciari.

Als països desenvolupats la majoria de gent viu a les ciutats (població urbana). És on es concentren la major part d’activitats del sector secundari i del terciari.

Als països menys desenvolupats el sector primari ocupa la major part de la població. Utilitzen mètodes tradicionals i se n’obté rendiments més baixos, i per això calen més persones dedicades a l’agricultura per obtenir el que necessiten. Un elevat percentatge de la població viu al camp (població rural), i treballa en el sector primari.

Unitat 1. Necessitats humanes i béns econòmics

1.1. NECESSITATS HUMANES I BÉNS ECONÒMICS

L’economia

És la ciència que estudia les activitats que realitzen les persones per satisfer les seves necessitats.

Els béns econòmics

Les necessitats econòmiques es poden satisfer amb béns i serveis.

• Béns lliures: són il·limitats o molt abundants. No tenen una utilitat econòmica (aire, sol,...)

• Béns econòmics: són escassos, satisfan necessitats humanes materials i tenen un valor de mercat, un preu.

• de consum: satisfan directament les necessitats (televisor, aliments,...)
• de capital: utilitzats per empreses per produir nous béns (maquinaria industrial)

• 

  complementaris: s’utilitzen de manera conjunta (cotxe i benzina)
• substitutius: poden resoldre la mateixa necessitat, competeixen en el mercat i el consum d’un afecta a l’altre (mantega i margarina)

• públics: pertanyen a l’administració i estan a l’abast de tothom (parc, carretera,...)
• privats: pertanyen a personen o entitat concretes.

• duradors: es poden utilitzar diverses vegades (llibre, ordinador,...)
• no duradors: són d’un sol ús i deixen d’existir quan es consumeixen (aliments, benzina,...)
  
  

Presentació

Som l'Alba, la Irma i la Gemma de l'Institut-Escola Batea. Som el grup 2.2 de 3r d'ESO i en aquest bloc parlarem de geografia.