3. L'ENERGIA I LA INDÚSTRIA

3.1. LES FONTS D’ENERGIA CONVENCIONALS

Font d’energia: recurs que permet obtenir energia útil, d’una manera directa o mitjançant un procés de transformació.

Les fonts d’energia convencionals són les utilitzades en l’actualitat: l’energia hidroelèctrica, la produïda pels combustibles fòssils i la generada a través de la fissió nuclear. La resta les considerem fonts d’energia alternatives.

Diferenciem:

• Energies renovables: inesgotables (hidroelèctrica, solar i eòlica).
• Energies no renovables: es troben en quantitats limitades a la natura (carbó, petroli, gas natural i minerals radioactius).

ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS

Combustibles fòssils: aquells que s’han format per la descomposició i la fossilització de materials orgànics produïdes al subsòl al llarg de milions d’anys. Els tres principals són:

• Carbó. Hi ha carbons durs (antracita i hulla), que s’utilitzen a les centrals termoelèctriques i a la indústria siderúrgica, i carbons tous (lignit i torba).
• Petroli. Hidrocarbur que al segle XX va esdevenir molt important. Se n’obté una gran diversitat de productes.
• Gas naturals. La seva importància com a font d’energia és inferior a la del carbó i la del petroli. El seu transport és complicat, el transporten per mitjà de gasoductes.

L’ENERGIA ELÈCTRICA

Actualment, la major part d’energia elèctrica es genera en tres tipus de centrals:

• Centrals hidroelèctriques: utilitzen l’energia potencial de l’aigua en caure per un desnivell per accionar grans turbines-alternadors que produeixen energia elèctrica.
• Centrals termoelèctriques: transformen l'energia calorífica d'un combustible (gas, carbó, fuel) en energia elèctrica. Segueixen un cicle de producció de vapor destinat a l’accionament de les turbines que mouen el rotor de l'alternador.
• Centrals nuclears: obtenció d'energia calorífica mitjançant la fissió nuclear del nucli dels àtoms del comustible (U-235), amb aquesta energia calorífica, que tenim en forma de vapor d'aigua, la convertirem en energia mecànica en una turbina i, finalment, convertirem l'energia mecànica en energia elèctrica mitjançant un generador.
  
  

2.6. LA RAMADERIA I LA PESCA

Principals tipus de ramaderia

·         Extensiva: els ramats pasturen en grans espais i s’alimenten d’herbes que creixen d’una manera natural. Fonamentalment ovina i bovina, en alguns països bestiar caprí i equí.

·         Intensiva: cria de bestiar de manera estabulada, alimentats amb pinsos.

Explotació de recursos pesquers

Les zones on es concentra més quantitat de peix i el nombre de captures és més elevat són aquelles amb: abundància de plàncton, temperatura de l’aigua favorable i confluència de corrents marins.

Principals àrees de pesca:

·         Atlàntic (22%) nord d’Europa i Àfrica occidental.

·         Pacífic (54%) costes asiàtiques i Amèrica del Sud.

Països pesquers més importants: Xina, Perú, Japó, Rússia, Estats Units, Xile, Índia, Islàndia, Noruega i Dinamarca.

Els tipus de pesca

·         D’altura: a més de 100 km de la costa, grans vaixells i mètodes moderns.

·         De cabotatge: aigües properes a les costes, embarcacions petites i mètodes tradicionals.

Tècniques de pesca: arrossegament (xarxes en forma de bossa), palangre (hams penjats de llargs cables), almadrava (xarxes fixes), elèctrica (paralitza  i absorbeix).

2.5. L’APROFITAMENT FORESTAL I LA DESFORESTACIÓ

Quan parlem d’aprofitament foresta, estem parlant de la gestió i aprofitament de la riquesa dels boscos, i també dels conreus d’algunes espècies.

L’EXPLOTACIÓ DELS BOSCOS:

La major part dels boscos és localitzen en zones deshabitades de manera permanent. En són pròpies la Federació Russa, Canadà, Brasil i els Estats Units, ja que aquestes sumen la major part de la superfície boscosa del planeta. Les grans zones forestals del món són les següents:

• El bosc equatorial: destaquen la Conca de l’Amazones i el Congo, ja que es situen en zones càlides amb pluja abundant de manera regual durant tot l’any. Algunes d’aquestes espècies estan valorades en un gran valor econòmic.

• El bosc boreal: es propi de l’hemisferi Nord, en zones de clima fred. El bosc més abundat és de coíferes de fusta tova, que s’usa a les fusteries per a la contrucció d’habitatges.

• El bosc temperat: es propi de les zones temperades del planeta. Aquestes zones tenen quatre estacions, per tant, és propi de totes les zones menys les d’Àfrica. Les espècies d’arbres més habituals són; roures, bedolls, castanyers, aurons..

EL BOSC EN PERILL:

Els boscos del planeta s’estan explotant de manera continuada, tant en l’ambient farmacèutic, alimentari i en la fabricació del paper. Avui dia, però, l’explotació dels boscos està controlada per grans empreses, que s’encarreguen de reduir-hi l’explotació, ja que desapareixen 7 milions d’hectàrees anuals de bosc. Des del neolític la Terra ha perdut una tercera part de la població del planeta, i si continuem així, ens quedarem sense zona de bosc.

2.4. L’AGRICULTURA EVOLUCIONADA

L’agricultura evolucionada és aquella cada cop mes especialitzada orienta la seva producció amb vista al mercat, busca obtenir el màxim rendiment i aplica tècniques de conreu cada vegada més sofisticades.

• 

  Agricultura especulativa dels països nous (països que van ser colonitzats a partir del s. XVI: Estats Units, Austràlia...):

           - Orientació cap a les exportacions a partir del s. XIX.

           - Paisatges amb grans planes de conreus extensius de cereals.

           - Predomini de grans explotacions, molt mecanitzades i rendiments molt alts.

           - S’utilitzen tècniques modernes.

• Agricultura intensiva de l’Europa occidental:

           - Domina l’explotació familiar i força mecanitzada que genera uns alts rendiments.

           - Problemes: explotacions petites, grans despeses d’inversió, excedents sense sortida al mercat, envelliment accelerat de la pagesia, etc.

• Agricultura de plantació:

           -  Agricultura especulativa orientada a l’exportació.

           - Grans dimensions.

           - Altes produccions.

           - Molt tecnificada.

           - Mà d’obra abundant i barata.

           - La majoria en mans de les multinacionals.

• Agricultura socialitzada:

           - Pròpia dels països d’economia planificada on es va col·lectivitzar el camp i la terra va passar a ser propietat de l’Estat.

           - Desapareix com a conseqüència del decret de liberalització de la terra.

2.3. L’AGRICULTURA TRADICIONAL

Els sistemes tradicionals es caracteritzen per una tecnologia escassa, i per tant, a una productivitat petita. Alguns sistemes tradicionals van anar evolucionant al llarg del segle XX, com l’agricultura mediterrània. Per explicar els sistemes agraris, farem servir el criteri del nivell tècnic:

• Agricultura extensiva de subsistència; és tracta d’una agricultura poc desenvolupada (propi d’algunes regions del Tercer Món), i es caracteritza per un ús extensiu del sòl i una baixa productivitat. Només produeixen els productes que consumeixen i no destinen els excedents al mercat. Un exemple seria l’agricultura itinerant, que consisteix en el conreu d’una capa del bosc que ha estat desforestat i cremat (les cendres s’utilitzen d’adob).

• Agricultura irrigada intensiva; és tracta d’una agricultura intensiva que es practica al sud-est asiàtic i zones d’Àfrica i de l’Orient mitjà. Malgrat que els rendiments són alts, la productivitat és baixa, ja que s’utilitza molta mà d’obra per cultivar les terres. Un exemple seria el conreu d’arròs a l’Àsia monsònica; petites terres, treballades a mà, poc mecanitzades i amb una finalitat d’alimentar a una població molt gran.

LA TRANSFORMACIÓ DELS SISTEMES TRADICIONALS: L’AGRICULTURA MEDITERRÀNIA

L’agricultura mediterrània es un exemple de sistema agrari tradicional que ha experimentat canvis en totes els sentits. Pel que fa ha:

• L’agricultura de secà; els conreus més característics són el blat, la vinya i l’olivera, adaptats a pluges escasses i irregulars. Tot i ser conreu tradicional ha evolucionat molt durant els últims temps; ha anat desapareixent el guaret i ha augmentat la mecanització en les tasques agrícoles.
• L’agricultura de regadiu; els regadius mediterranis són molt antics, però actualment s’han aplicat tècniques com el reg per aspersió o el gota a gota. És tracta d’una agricultura intensiva i els cultius més estesos són les hortalisses, els arbres fruiters i els farratges.
• Agricultura intensiva basada en hivernacles; aprofitant les característiques del clima, aconsegueix una producció primerenca en èpoques on els mercats estan desproveïts. Per això la seva producció es alta i s’obté a preus molt alts.  
  
  

2.2. PAISATGES AGRARIS I SISTEMES DE CONREU

TIPUS DE PAISATGES AGRARIS

-    OPENFIELD: a l’Europa central, camps oberts, parcel·les llargues i al voltant dels pobles.

-    BOCAGE: camps tancats, parcel·les regulars amb dimensions desiguals, originari de Normandia i Bretanya, estès per Europa atlàntica.

-    TOWNSHIP: originari  dels Estats Units, enormes extensions de terreny dividit en grans parcel·les de traçat geomètric.

ELS SISTEMES DE CONREU

-    MONOCULTIU: conreu d’un sol producte, destinat al mercat mundial. Alt grau d’especialització i produccions molt elevades. Molt tecnificades i mecanitzades. Inconvenients: dependència d’un sol producte, fluctuacions de preus i patir una plaga que el destrueixi.

-    POLICULTIU: conreu de diferents productes, destinat a la pròpia alimentació. Parcel·les petites i mitjanes. En zones amb poc espai agrari  disponible, perd importància amb l’agricultura comercial.

-    AGRICULTURA INTENSIVA: aconsegueix el màxim rendiment de la terra, necessita fortes inversions. En zones de regadiu amb terrenys fèrtils, obtenen una collita més.

-    AGRICULTURA EXTENSIVA: en grans extensions de terreny, en zones amb poca població. En la tradicional es deixa reposar una part del sol per evitar l’esgotament de les terres, poc avançada i mitjans rudimentaris. La evolucionada té finalitat comercial, utilitza mitjans moderns, poca mà d’obra i s’especialitza en un conreu, destinat al mercat.

2. L'AGRICULTURA I LA PESCA

2.1. FACTORS QUE CONDICIONEN L’ESPAI AGRARI

-   FÍSICS

• Clima
• Relleu
• Sòl

-    HUMANS

• Demogràfics

            -  Pressió demogràfica dels humans sobre la superfície agrària

• Socioeconòmics

            -  Règim de propietat de la terra

            -  Sistema d’explotacions de la terra

            -  Dimensions de les explotacions

            -  Avenços tècnics i científics

            -  Incidència del mercat

• Polítics

            -  Reformes agràries

            -  Acció dels organismes internacionals

            -  Aplicació de programes agraris i de desenvolupament rural

1.6. LES INSTITUCIONS FINANCERES I LA BORSA

Institucions financeres: encarregades de canalitzar els moviments de diner que generen les diferents activitats econòmiques.

LES INSTITUCIONS DEL SISTEMA FINANCER: LA BANCA

• Banca pública: formada pel banc central de cada estat i altres entitats de crèdit oficial.
• Banca comercial i de negocis: bàsicament rep dipòsits dels particulars i de les empreses, pels quals paguen un interès determinat, i concedeix préstecs a canvi també d’un interès, però aquest és mes alt. També canvia monedes, paga rebuts, emet targetes de crèdit i compra i ven accions.
• Caixes d’estalvi: són aparentment igual que els bancs, però van ser creades com a entitats sense ànim de lucre, al servei de la classe treballadora i del petit estalviador. Actuen sota el control d’organismes públics i estan obligades a invertir una part dels seus beneficis en obres socials i culturals. Han de reinvertir tots els seus beneficis.
• A més, hi ha altres entitats com: cooperatives de crèdit, companyies d’assegurances, societats de finançament de compres i vendes, etc. La borsa també és molt important en el sistema financer

LA BORSA

La borsa: mercat de capitals on podem comprar i vendre valors, és a dir, accions i obligacions.

• Accions: parts en què es divideix el capital d’una empresa (societat anònima).
• Obligacions: títols que els participants poden comprar a canvi d’un determinat interès. Garanteixen un interès fix independentment dels resultats econòmics de l’empresa.

En la borsa hi participen les empreses, els particulars, l’Estat i les entitats financeres, però la compravenda de títols només pot ser efectuada  per les agències i societats de valors i borsa.

1.5. ELS SISTEMES ECONÒMICS:

Capitalista o d’economia de mercat: l’Estat, que té una intervenció econòmica molt limitada
Socialista o d’economia centralitzada: dirigeix totes les activitats econòmiques.

Se caracteritzen:

Capitalista:

·        Protagonisme del lliure mercat (pots vendre el que vulgues)

·        La propietat privada dels mitjans de producció (no pertanyen a l’estat)

·        L’obtenció del màxim benefici en l’activitat econòmica (molt rendiment)

Socialista:

·        Propietat estatal dels mitjans de producció (pertanyen a l’estat)

·        Planificació de l’activitat econòmica (planifiquen el seu rendiment)

·        Propietat privada reduïda (tot públic)

Actualment, el sistema socialista està en crisis, i molts d’aquets països s’han passat al capitalista, tret d’alguns, com per exemple Cuba, Vietnam, Xina i Corea del Nord.

INDICADORS ECONÒMICS I SOCIALS:

PIB (producte interior brut): béns i serveis produïts en un país durant un temps determinat, conté totes les activitats. Per calcular el nivell de vida, s’utilitza el PIB per habitant.

PNB (producte nacional brut): béns i serveis produïts per un país, dels quals es resta la part generada pels estrangers. Indica, el valor de la producció obtinguda amb factors productius del país.

Calculen el PIB i el PNB per saber la diferència de preus entre dos productes de diferent país. Els indicadors socials, ens permeten saber el nivell de riques o pobresa d’una país. I l’IDH, sobte amb l’esperança de vida en néixer, el grau d’instrucció i el nivell de renda de la població.

1.4.EL MERCAT LABORAL I L’ATUR

Treball: motor fonamental de l’economia, ja que no es pot produir béns sense el treball humà.

EL MERCAT LABORAL:

Un mercat assalariat es una de les característiques del sistema capitalista.

El mercat laboral, està constituït per l’oferta i la demanda de treball. La demanda per les empreses, i l’oferta pels treballadors.

DRETS I DEURES DELS TREBALLADORS:

Legislació laboral: és el que recull els drets I deures del treballadors.

Drets:

·        Ocupació efectiva (ocupació correcta del lloc de treball)

·        Lliure elecció de professió o ofici

·        Promoció en la feina (no patir discriminacions a l’hora de buscar-la)

·        Adequada seguretat i higiene

·        Percebre puntualment el salari

Deures:

·        Complir les obligacions del lloc on treballes

·        Respectar les mesures de seguretat i higiene

·        Fer el que l’empresa et mani

·        Contribuir en la millora de l’empresa

Els drets dels treballadors són defensats pels sindicats, que fan negociacions col·lectives.

L’ATUR:

Avui dia, hi ha un gran atur en la societat. Afecta:

·        Joves sense experiència personal

·        Dones i persones més grans de 45 anys

·        Alhora de trobar feina, gent amb poc formació acadèmica o professional

Ho podem saber, mesurant la taxa d’atur.

TIPUS D’ATUR:

·        Friccional; persones que canvien de feina

·        Estacional; quan només generen activitat en una època de l’any

·        Estructural; l’atur més greu, el que no podem superar amb l’economia

·        Cíclic; quan no hi ha diners

1.3. LES EMPRESES

TIPUS D’EMPRESES

L’empresa és l’entitat encarregada de produir els béns i serveis que consumim.

• Individual: el propietari és una sola persona, controla i rep els beneficis.
• col·lectiva: iniciativa d’un grup de socis, comparteixen propietat proporcionalment al capital invertit.
• societat anònima (SA): capital dividit en accions. Els socis disposen de + o - accions  en funcio al capital aporta. Poden ser venudes i comprades, i cotitzar en borsa, si es molt gran. La posicio del socis varia. La responsabilitat dels deutes és el capital proporcionat.
• societat limitada (SL): restriccions del nombre de socis i capital màxim destinat a fundar-la. Capital format per aportacions dels socis i dividit en participacions. No poden ser venudes lliurement. Responsabilitat dels socis es el capital aportat a l’empresa.
• cooperativa: els socis són usuaris i participen en concicions de beneficis i pèrdues. La finalitat principal és satisfer necessitats comunes dels associats i donar impuls a la activitat econòmica. El capital vatia en funció del nombre de socis.

Les empreses que depenen de l’Administració: són empreses públiques. Es dediquesn a serveis bàsics o sectors energia i comunicacion. Les empreses mixtes disposen de capital públic i privat.

LES EMPRESES MULTINACIONALS:

Les empreses multinacionals són grans corporacions que superen els límits d’un estat i tenen seus repartides per tot el món.

Aquestes, disposen de gran capital i duen a terme inversions en investigació, tecnologia i publicitat. A més, la majoria d’aquestes empreses, pertanyen a les capitals del països més desenvolupats, Estats Units i Japó per exemple.

La seu d’una empresa, s’acostuma a trobar en el lloc on es va fundar, i allà hi ha els sectors més importants de l’empresa. En canvi, les fàbriques es situen en llocs diversos, segons la facilitat que tenen d’aconseguir les grans matèries i els grans mercats. Per tant, moltes multinacionals situen les seves empreses en països poc desenvolupats, així la mà d’obra i els impostos són més baixos.

Les empreses multinacionals, solen concentrar-se en un sector específic, així el controlen millor a escala mundial, i per tant, disposen d’un gran poder econòmic.

CONSUMIDORS I USUARIS:

Béns de consum: el que produeixen el sector primari i secundari, com aliments i productes manufacturats. Per tant, nosaltres som, consumidors potencials.

Serveis: en canvi, el que ofereix el sector terciari, com béns immaterials per exemple. Nosaltres per tant, en som usuaris.