2.4. L’AGRICULTURA EVOLUCIONADA

L’agricultura evolucionada és aquella cada cop mes especialitzada orienta la seva producció amb vista al mercat, busca obtenir el màxim rendiment i aplica tècniques de conreu cada vegada més sofisticades.

• 

  Agricultura especulativa dels països nous (països que van ser colonitzats a partir del s. XVI: Estats Units, Austràlia...):

           - Orientació cap a les exportacions a partir del s. XIX.

           - Paisatges amb grans planes de conreus extensius de cereals.

           - Predomini de grans explotacions, molt mecanitzades i rendiments molt alts.

           - S’utilitzen tècniques modernes.

• Agricultura intensiva de l’Europa occidental:

           - Domina l’explotació familiar i força mecanitzada que genera uns alts rendiments.

           - Problemes: explotacions petites, grans despeses d’inversió, excedents sense sortida al mercat, envelliment accelerat de la pagesia, etc.

• Agricultura de plantació:

           -  Agricultura especulativa orientada a l’exportació.

           - Grans dimensions.

           - Altes produccions.

           - Molt tecnificada.

           - Mà d’obra abundant i barata.

           - La majoria en mans de les multinacionals.

• Agricultura socialitzada:

           - Pròpia dels països d’economia planificada on es va col·lectivitzar el camp i la terra va passar a ser propietat de l’Estat.

           - Desapareix com a conseqüència del decret de liberalització de la terra.

2.3. L’AGRICULTURA TRADICIONAL

Els sistemes tradicionals es caracteritzen per una tecnologia escassa, i per tant, a una productivitat petita. Alguns sistemes tradicionals van anar evolucionant al llarg del segle XX, com l’agricultura mediterrània. Per explicar els sistemes agraris, farem servir el criteri del nivell tècnic:

• Agricultura extensiva de subsistència; és tracta d’una agricultura poc desenvolupada (propi d’algunes regions del Tercer Món), i es caracteritza per un ús extensiu del sòl i una baixa productivitat. Només produeixen els productes que consumeixen i no destinen els excedents al mercat. Un exemple seria l’agricultura itinerant, que consisteix en el conreu d’una capa del bosc que ha estat desforestat i cremat (les cendres s’utilitzen d’adob).

• Agricultura irrigada intensiva; és tracta d’una agricultura intensiva que es practica al sud-est asiàtic i zones d’Àfrica i de l’Orient mitjà. Malgrat que els rendiments són alts, la productivitat és baixa, ja que s’utilitza molta mà d’obra per cultivar les terres. Un exemple seria el conreu d’arròs a l’Àsia monsònica; petites terres, treballades a mà, poc mecanitzades i amb una finalitat d’alimentar a una població molt gran.

LA TRANSFORMACIÓ DELS SISTEMES TRADICIONALS: L’AGRICULTURA MEDITERRÀNIA

L’agricultura mediterrània es un exemple de sistema agrari tradicional que ha experimentat canvis en totes els sentits. Pel que fa ha:

• L’agricultura de secà; els conreus més característics són el blat, la vinya i l’olivera, adaptats a pluges escasses i irregulars. Tot i ser conreu tradicional ha evolucionat molt durant els últims temps; ha anat desapareixent el guaret i ha augmentat la mecanització en les tasques agrícoles.
• L’agricultura de regadiu; els regadius mediterranis són molt antics, però actualment s’han aplicat tècniques com el reg per aspersió o el gota a gota. És tracta d’una agricultura intensiva i els cultius més estesos són les hortalisses, els arbres fruiters i els farratges.
• Agricultura intensiva basada en hivernacles; aprofitant les característiques del clima, aconsegueix una producció primerenca en èpoques on els mercats estan desproveïts. Per això la seva producció es alta i s’obté a preus molt alts.  
  
  

2.2. PAISATGES AGRARIS I SISTEMES DE CONREU

TIPUS DE PAISATGES AGRARIS

-    OPENFIELD: a l’Europa central, camps oberts, parcel·les llargues i al voltant dels pobles.

-    BOCAGE: camps tancats, parcel·les regulars amb dimensions desiguals, originari de Normandia i Bretanya, estès per Europa atlàntica.

-    TOWNSHIP: originari  dels Estats Units, enormes extensions de terreny dividit en grans parcel·les de traçat geomètric.

ELS SISTEMES DE CONREU

-    MONOCULTIU: conreu d’un sol producte, destinat al mercat mundial. Alt grau d’especialització i produccions molt elevades. Molt tecnificades i mecanitzades. Inconvenients: dependència d’un sol producte, fluctuacions de preus i patir una plaga que el destrueixi.

-    POLICULTIU: conreu de diferents productes, destinat a la pròpia alimentació. Parcel·les petites i mitjanes. En zones amb poc espai agrari  disponible, perd importància amb l’agricultura comercial.

-    AGRICULTURA INTENSIVA: aconsegueix el màxim rendiment de la terra, necessita fortes inversions. En zones de regadiu amb terrenys fèrtils, obtenen una collita més.

-    AGRICULTURA EXTENSIVA: en grans extensions de terreny, en zones amb poca població. En la tradicional es deixa reposar una part del sol per evitar l’esgotament de les terres, poc avançada i mitjans rudimentaris. La evolucionada té finalitat comercial, utilitza mitjans moderns, poca mà d’obra i s’especialitza en un conreu, destinat al mercat.

2. L'AGRICULTURA I LA PESCA

2.1. FACTORS QUE CONDICIONEN L’ESPAI AGRARI

-   FÍSICS

• Clima
• Relleu
• Sòl

-    HUMANS

• Demogràfics

            -  Pressió demogràfica dels humans sobre la superfície agrària

• Socioeconòmics

            -  Règim de propietat de la terra

            -  Sistema d’explotacions de la terra

            -  Dimensions de les explotacions

            -  Avenços tècnics i científics

            -  Incidència del mercat

• Polítics

            -  Reformes agràries

            -  Acció dels organismes internacionals

            -  Aplicació de programes agraris i de desenvolupament rural

1.6. LES INSTITUCIONS FINANCERES I LA BORSA

Institucions financeres: encarregades de canalitzar els moviments de diner que generen les diferents activitats econòmiques.

LES INSTITUCIONS DEL SISTEMA FINANCER: LA BANCA

• Banca pública: formada pel banc central de cada estat i altres entitats de crèdit oficial.
• Banca comercial i de negocis: bàsicament rep dipòsits dels particulars i de les empreses, pels quals paguen un interès determinat, i concedeix préstecs a canvi també d’un interès, però aquest és mes alt. També canvia monedes, paga rebuts, emet targetes de crèdit i compra i ven accions.
• Caixes d’estalvi: són aparentment igual que els bancs, però van ser creades com a entitats sense ànim de lucre, al servei de la classe treballadora i del petit estalviador. Actuen sota el control d’organismes públics i estan obligades a invertir una part dels seus beneficis en obres socials i culturals. Han de reinvertir tots els seus beneficis.
• A més, hi ha altres entitats com: cooperatives de crèdit, companyies d’assegurances, societats de finançament de compres i vendes, etc. La borsa també és molt important en el sistema financer

LA BORSA

La borsa: mercat de capitals on podem comprar i vendre valors, és a dir, accions i obligacions.

• Accions: parts en què es divideix el capital d’una empresa (societat anònima).
• Obligacions: títols que els participants poden comprar a canvi d’un determinat interès. Garanteixen un interès fix independentment dels resultats econòmics de l’empresa.

En la borsa hi participen les empreses, els particulars, l’Estat i les entitats financeres, però la compravenda de títols només pot ser efectuada  per les agències i societats de valors i borsa.