3. L'ENERGIA I LA INDÚSTRIA

3.1. LES FONTS D’ENERGIA CONVENCIONALS

Font d’energia: recurs que permet obtenir energia útil, d’una manera directa o mitjançant un procés de transformació.

Les fonts d’energia convencionals són les utilitzades en l’actualitat: l’energia hidroelèctrica, la produïda pels combustibles fòssils i la generada a través de la fissió nuclear. La resta les considerem fonts d’energia alternatives.

Diferenciem:

• Energies renovables: inesgotables (hidroelèctrica, solar i eòlica).
• Energies no renovables: es troben en quantitats limitades a la natura (carbó, petroli, gas natural i minerals radioactius).

ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS

Combustibles fòssils: aquells que s’han format per la descomposició i la fossilització de materials orgànics produïdes al subsòl al llarg de milions d’anys. Els tres principals són:

• Carbó. Hi ha carbons durs (antracita i hulla), que s’utilitzen a les centrals termoelèctriques i a la indústria siderúrgica, i carbons tous (lignit i torba).
• Petroli. Hidrocarbur que al segle XX va esdevenir molt important. Se n’obté una gran diversitat de productes.
• Gas naturals. La seva importància com a font d’energia és inferior a la del carbó i la del petroli. El seu transport és complicat, el transporten per mitjà de gasoductes.

L’ENERGIA ELÈCTRICA

Actualment, la major part d’energia elèctrica es genera en tres tipus de centrals:

• Centrals hidroelèctriques: utilitzen l’energia potencial de l’aigua en caure per un desnivell per accionar grans turbines-alternadors que produeixen energia elèctrica.
• Centrals termoelèctriques: transformen l'energia calorífica d'un combustible (gas, carbó, fuel) en energia elèctrica. Segueixen un cicle de producció de vapor destinat a l’accionament de les turbines que mouen el rotor de l'alternador.
• Centrals nuclears: obtenció d'energia calorífica mitjançant la fissió nuclear del nucli dels àtoms del comustible (U-235), amb aquesta energia calorífica, que tenim en forma de vapor d'aigua, la convertirem en energia mecànica en una turbina i, finalment, convertirem l'energia mecànica en energia elèctrica mitjançant un generador.
  
  

2.6. LA RAMADERIA I LA PESCA

Principals tipus de ramaderia

·         Extensiva: els ramats pasturen en grans espais i s’alimenten d’herbes que creixen d’una manera natural. Fonamentalment ovina i bovina, en alguns països bestiar caprí i equí.

·         Intensiva: cria de bestiar de manera estabulada, alimentats amb pinsos.

Explotació de recursos pesquers

Les zones on es concentra més quantitat de peix i el nombre de captures és més elevat són aquelles amb: abundància de plàncton, temperatura de l’aigua favorable i confluència de corrents marins.

Principals àrees de pesca:

·         Atlàntic (22%) nord d’Europa i Àfrica occidental.

·         Pacífic (54%) costes asiàtiques i Amèrica del Sud.

Països pesquers més importants: Xina, Perú, Japó, Rússia, Estats Units, Xile, Índia, Islàndia, Noruega i Dinamarca.

Els tipus de pesca

·         D’altura: a més de 100 km de la costa, grans vaixells i mètodes moderns.

·         De cabotatge: aigües properes a les costes, embarcacions petites i mètodes tradicionals.

Tècniques de pesca: arrossegament (xarxes en forma de bossa), palangre (hams penjats de llargs cables), almadrava (xarxes fixes), elèctrica (paralitza  i absorbeix).

2.5. L’APROFITAMENT FORESTAL I LA DESFORESTACIÓ

Quan parlem d’aprofitament foresta, estem parlant de la gestió i aprofitament de la riquesa dels boscos, i també dels conreus d’algunes espècies.

L’EXPLOTACIÓ DELS BOSCOS:

La major part dels boscos és localitzen en zones deshabitades de manera permanent. En són pròpies la Federació Russa, Canadà, Brasil i els Estats Units, ja que aquestes sumen la major part de la superfície boscosa del planeta. Les grans zones forestals del món són les següents:

• El bosc equatorial: destaquen la Conca de l’Amazones i el Congo, ja que es situen en zones càlides amb pluja abundant de manera regual durant tot l’any. Algunes d’aquestes espècies estan valorades en un gran valor econòmic.

• El bosc boreal: es propi de l’hemisferi Nord, en zones de clima fred. El bosc més abundat és de coíferes de fusta tova, que s’usa a les fusteries per a la contrucció d’habitatges.

• El bosc temperat: es propi de les zones temperades del planeta. Aquestes zones tenen quatre estacions, per tant, és propi de totes les zones menys les d’Àfrica. Les espècies d’arbres més habituals són; roures, bedolls, castanyers, aurons..

EL BOSC EN PERILL:

Els boscos del planeta s’estan explotant de manera continuada, tant en l’ambient farmacèutic, alimentari i en la fabricació del paper. Avui dia, però, l’explotació dels boscos està controlada per grans empreses, que s’encarreguen de reduir-hi l’explotació, ja que desapareixen 7 milions d’hectàrees anuals de bosc. Des del neolític la Terra ha perdut una tercera part de la població del planeta, i si continuem així, ens quedarem sense zona de bosc.